Amb 70 anys d’història, l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta és, avui en dia, un pilar fonamental de la sanitat catalana. Un centre de referència d’alta complexitat que ha acompanyat el creixement i la transformació de les comarques gironines.
Des de la seva modesta obertura l’any 1956 com una Residència Sanitària del Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE), fins a la seva posició actual com a hospital docent i investigador, la trajectòria del Trueta és la història d’un creixement sostingut en qualitat assistencial, infraestructures i dedicació professional. La idea de construir un edifici de deu plantes a l’entrada de la ciutat va formar part, als anys cinquanta, de la propaganda del règim franquista.
La Residència, com encara l’anomenen molts gironins, ha passat per etapes crucials de canvi, des de la inicial focalització en la cirurgia fins a la consolidació d’especialitats mèdiques, l’adopció de la darrera tecnologia i l’èmfasi en la humanització de l’atenció. Aquesta narració de set dècades no només parla de murs i equipaments, sinó de l’esforç col·lectiu dels seus professionals per situar Girona al capdavant de la medicina del segle XXI.
Els inicis de la Residència Sanitària (1956-1974)
La gènesi de l’hospital es remunta a la dècada de 1950, com a part d’un ambiciós pla estatal de la Seguridad Social, amb la creació del “Seguro Obligatorio de Enfermedad” l’any 1944, per construir residències sanitàries a tot Espanya. Aquests centres van ser dissenyats seguint un model nou inspirat en els hospitals nord-americans i tenien com a objectiu proporcionar assistència sanitària als obrers i a les persones econòmicament més febles, ja que el concepte tradicional d’“hospital” tenia connotacions pejoratives. L’equip que va dirigir l’edificació va ser el cos d’arquitectes de l’Instituto Nacional de Previsión (I.N.P.), liderat per Aurelio Botella i Enríquez.
L’edifici, ubicat en terrenys del terme municipal de Sant Gregori, en un paratge anomenat “Quintana de Dalt”, es va percebre inicialment com una estructura desproporcionada per a la Girona de l’època i molt allunyada del nucli urbà. La construcció va ser realitzada per l’empresa “Fèlix Huarte i Cia.”, i aquesta va ser la primera obra feta a Girona amb formigó armat i exterior amb obra vista. L’estructura externa es va acabar l’any 1954.
Es va inaugurar el 13 d’abril de 1956 sense un nom singular, com a Residència Sanitària del Seguro Obligatorio de Enfermedad. Un cop finalitzada la construcció, es va inscriure l’obra nova el 27 d’abril de 1956, incloent dues plantes soterrades, un soterrani, una planta baixa i deu pisos. El valor total de l’edificació es va estimar en 73.559.571,98 pessetes.
Funcionava inicialment només amb tres plantes (la cinquena, sisena i setena) i dedicat exclusivament a les especialitats quirúrgiques. La Residència disposava teòricament de 291 llits, i comptava amb deu quiròfans, dues sales de guixos i dues sales de parts.
En aquesta primera etapa, l’assistència es basava en el sistema de cupos quirúrgics (Cirurgia General, Traumatologia, Ginecologia, Urologia, etc.), on els especialistes combinaven la seva feina a la Residència amb l’ambulatori de Santa Clara. Les tres plantes inicials es van dedicar a cirurgia general (5a), traumatologia i altres especialitats quirúrgiques (6a), i parts i ginecologia (7a). L’assistència mèdica especialitzada era molt limitada, ja que es creia que els pacients amb malalties mèdiques havien de ser tractats al seu domicili. Serveis essencials com Medicina Interna i Pediatria no es van estructurar fins divuit anys més tard.
La plantilla inicial era reduïda (unes 150 persones el dia de la inauguració), i es complementava amb la tasca fonamental de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, que gestionaven àrees clau com infermeria, cuina i bugaderia. A finals de 1963, la plantilla incloïa 21 caps d’equip facultatius, 46 infermeres i 55 subalterns.Aquest període també va veure les primeres fites: la primera intervenció quirúrgica (una apendicitis crònica a una noia de 16 anys de Banyoles) es va fer el mateix dia de la inauguració (13 d’abril de 1956), realitzada pel Dr. Llobet. Poc després, el 1959, el centre va rebre el seu nom inicial: Residencia General Álvarez de Castro, o Residencia Sanitaria de la Seguridad Social General Álvarez de Castro.
La jerarquització i el naixement del Trueta (1974-1990)
L’any 1974 va marcar un punt d’inflexió amb la Jerarquització dels serveis mèdics, una reestructuració que va substituir el model de cupos aïllats per equips cohesionats amb un responsable màxim. El procés va començar amb l’atorgació de les primeres places de màxim rang jeràrquic l’any 1973. Aquesta decisió va impulsar l’arribada de metges joves amb formació moderna, accelerant el desenvolupament de noves especialitats. Es van crear i consolidar serveis mèdics fonamentals, com Medicina Interna (1974-75) i Pediatria (1974).
Aquest canvi va coincidir amb la necessitat d’abordar la patologia complexa. El 1978 es va posar en marxa la Unitat de Medicina Intensiva i Malalties Coronàries (UCI), inicialment dirigida per cardiòlegs com el Dr. Masià i el Dr. Sala, ja que l’especialitat de Medicina Intensiva encara no estava reconeguda. Això va permetre habilitar l’espai originalment destinat a la Reanimació a la 3a planta, que mai s’havia obert per manca de personal.
L’increment d’activitat i plantilla va fer necessària la gran Reforma i Ampliació de 1980-1989, prolongada per problemes de dotació pressupostària, que va duplicar espais i capacitat (fins a poc més de 400 llits), centralitzant serveis clau com els quiròfans i la reanimació a la segona planta i creant un nou Servei d’Urgències modern i funcional. Aquesta època va veure el naixement d’especialitats com Neurocirurgia (1985) i Cirurgia Vascular (1985), que es van independitzar de Cirurgia General. Les competències sanitàries es van transferir a la Generalitat de Catalunya l’any 1981.
Un moment d’alt valor simbòlic va ser l’any 1989, quan, després dels traspassos de la Sanitat de l’Estat a la Generalitat, es va passar a anomenar-se Hospital Josep Trueta (1897-1977), oficialitzant-se el canvi l’any 1990, abandonant la referència militar i adoptant el del prestigiós cirurgià i humanista Dr. Josep Trueta i Raspall, Catedràtic d’Ortopèdia a la Universitat d’Òxford, catalanista i defensor de la República Catalana que patí exili durant molts anys, figura estretament vinculada a les terres gironines.
Excel·lència, recerca i tecnologia (1990-2006)
Els anys previs al 50è aniversari van estar marcats per la consolidació de la docència i la recerca, establint el perfil d’Hospital Universitari. El Trueta esdevingué Hospital Universitari l’any 1996.
L’Impuls de la Recerca
El 1994 es va crear la Fundació Dr. Josep Trueta, una entitat crucial per impulsar la investigació i gestionar ajuts científics. L’any 2005 es va crear l’IDIBGI, Institut Recerca Biomèdica de Girona. Paral·lelament, es va desenvolupar el projecte REGICOR (Registre Gironí del Cor), iniciat el 1978, que va esdevenir un referent nacional en epidemiologia de malalties coronàries.
Integració i Especialització Oncològica
El Servei d’Oncologia es va traslladar de l’Hospital de Santa Caterina al Trueta el 1997, i posteriorment, el 2002, es va integrar dins de l’estructura de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), centralitzant l’atenció i els tractaments (radioteràpia, oncologia clínica i hematologia). Això va permetre la creació de comitès interdisciplinaris i la instal·lació d’un accelerador lineal. També l’any 2002 es va incorporar l’empresa pública Institut Diagnòstic Imatge (IDI).
Avenços Tecnològics
A finals dels 80 i principis dels 90, l’hospital va incorporar tecnologia de diagnòstic avançat, incloent el primer aparell de TAC (1985) i, el 1999, la primera Ressonància Magnètica (RM), operada per l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI). També es va iniciar la radiologia intervencionista (1993). En l’àmbit quirúrgic, la Cirurgia General va ser pionera en laparoscòpia avançada.
Docència i Reconeixements
L’any 2008 la Universitat de Girona va incorporar els estudis de Medicina, i el 2014 es va graduar la primera promoció de metges formats al Trueta. La Unitat de Pediatria va ser reconeguda el 1997 com a Hospital Amic dels Nens per la UNICEF, destacant la promoció de l’alletament matern. El 2005, el centre va obtenir la distinció d’Hospital Promotor de la Salut per part de l’OMS, un reconeixement de la seva tasca en l’educació i prevenció de malalties
El salt a hospital terciari i la revolució tecnològica (2006-2025)
Els darrers vint anys han estat una etapa de modernització constant, marcada per grans inversions en infraestructures i un fort impuls a la medicina d’alta complexitat.
Grans Millores Estructurals i de Serveis
L’any 2006, es va signar un conveni amb l’Hospital de Vic per operar pacients oncològics d’Osona al Trueta. Es va implantar el triatge a Urgències, i es va iniciar la telemedicina en cardiologia pediàtrica amb la Vall d’Hebron. Ja el 2006, es van inaugurar la nova Unitat de Cures Intensives (UCI), ampliant l’espai de 600 a 1.200 m². A finals d’abril de 2006, va entrar en funcionament la nova unitat d’endoscòpies digestives i respiratòries (539 m2). El novembre de 2006, es va fer la primera operació de Cirurgia cardíaca en col·laboració amb la Vall d’Hebron.
El 2009, es va començar a fer radiologia intervencionista al Trueta. Al juny de 2009, es va implantar el SAP Assistencial (la “revolució informàtica”), fet que va permetre l’accés a la Història Clínica Compartida el 2010. Al novembre de 2009, es va realitzar el primer trasplantament autòleg de progenitors hematopoètics de Girona. El 2011, l’Hospital Trueta va ser reconegut com el segon centre de l’Estat espanyol amb més excel·lència investigadora.
El 2012, es va posar en funcionament el nou edifici de Consultes Externes, construït amb mòduls d’alta qualitat, oferint 89 espais de consulta. El 2013, es va buidar l’arxiu d’històries clíniques en paper, que va alliberar espais destinats a serveis de l’Institut Català d’Oncologia.
Les Urgències han experimentat successives ampliacions, passant de 1.200 a 2.300 m² (obres iniciades el 2017), millorant la capacitat i el confort per atendre els més de 70.000 pacients anuals. La primera fase de les noves Urgències (22 boxs) va entrar en funcionament al juliol de 2018, i la segona fase al 2019, incloent admissió i triatge. Al 2017 van començar les obres per substituir el sistema de canonades verticals d’aigua de l’Hospital.
Un gran fita ha estat la inauguració de la nova i colossal Àrea d’Intervencionisme (abril de 2023), una inversió de 7,2 milions d’euros. Aquesta àrea polivalent, amb tres sales noves polivalents, permet l’abordatge mínimament invasiu en tractaments endovasculars, neurointervencionistes i cardíacs, incloent trombectomies. També el 2023 es va inaugurar el nou Laboratori de Reproducció Humana Assistida, amb una inversió de 1,7 milions d’euros.
Innovació Assistencial d’Alta Complexitat
El Trueta s’ha consolidat com a referent en procediments d’alta complexitat, evitant la derivació a Barcelona. El Servei de Cardiologia va ser crucial amb la creació de la Unitat d’Arrítmies (operativa des de 2017), que realitza ablacions, implants de marcapassos i desfibril·ladors. El 2018, es va implantar el primer desfibril·lador subcutani sense cables a un pacient amb arítmies. També va ser el primer hospital fora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en fer implants de vàlvules aòrtiques transcatèter (TAVI).
Un gran avenç és la cobertura 24 hores, 365 dies l’any de la neuroradiologia intervencionista per a l’ictus isquèmic agut (trombectomies mecàniques, operativa el 2021). El 2018, es va crear l’Equip de Resposta Ràpida (ERR), que va reduir un 39% el nombre d’aturades cardiorespiratòries en pacients ingressats.
Avenços Tecnològics Quirúrgics: La incorporació del robot quirúrgic da Vinci Xi (2018), el model més avantguardista, va marcar el Trueta com el primer hospital de la Regió Sanitària Girona amb cirurgia robòtica. El 2022, el Servei de Cirurgia General va superar les 500 cirurgies de fetge per via laparoscòpica. També s’han adoptat tècniques neuroquirúrgiques d’avantguarda, com la cirurgia guiada per immunofluorescència i el mapatge cerebral amb pacient despert.
Humanització i Cures Centrades en la Persona
L’hospital ha dedicat esforços constants a humanitzar l’entorn: l’ús d’un cotxe elèctric perquè els nens vagin a quiròfan (2020), l’arribada dels pallassos de Xaropclown (2007), concerts de Música en Vena, i la instal·lació d’un piano de cua al vestíbul (2022). La Unitat de Neonatologia ha destacat, no només pel suport al nadó prematur, sinó per implantar l’hospitalització domiciliària neonatal (2018) i incorporar recentment la nova sala de parts amb un quiròfan annex per cesàries (inaugurat el 2025) i l’opció de parts a l’aigua (incorporada el 2025). El 2025, també es va introduir la teràpia assistida amb gossos per a infants amb paràlisi cerebral. El 2025, es va signar un acord amb la Fundació Jubert Figueras per disposar d’un pis per allotjar familiars de pacients hospitalitzats.
Docència, Organització i Medicina Personalitzada
El Trueta ha mantingut el seu paper docent, utilitzant la simulació clínica per a la formació de residents (2021). En l’àmbit de la gestió, s’ha destacat per la “revolució informàtica” amb la implantació del SAP Assistencial i la Història Clínica Compartida. Al 2019, es va crear una app per valorar el compliment de la higiene de mans entre els professionals.
Unitats especialitzades creades recentment (post-2016) inclouen:
- La Unitat d’Ictus (que va celebrar 20 anys el 2017).
- La Unitat de Diabetis, Endocrinologia i Nutrició Territorial de Girona (UDENTG) (que va celebrar 20 anys el 2017).
- La Unitat Funcional per tractar infants amb Paràlisi Cerebral (2023).
- La Unitat d’Hipertensió (operativa des de 2017).
- La Unitat Funcional per a pacients amb malalties de la neurona motora (ELA) (2019).
- La Unitat de Cures Respiratòries Intermèdies (UCRI) (2020).
- La Unitat d’Hospitalització a Domicili (HAD), operativa el 2023.
A més, ha creat el Laboratori de Diagnòstic Molecular i Medicina Personalitzada (2022). Afrontant el setantè aniversari, l’Hospital Trueta continua la seva evolució constant, amb fites recents com la implantació de la nova Unitat d’Hospitalització a Domicili (HAD, 2023) com una alternativa a l’ingrés convencional i la creació de la Unitat d’Innovació ICS-IAS (el 2024) per impulsar les idees dels professionals i transferir coneixements al sector productiu. El Servei de Farmàcia va ser distingit el 2024 amb la certificació Q-PEX per l’excel·lència en l’atenció a pacients ambulatoris, sent el primer hospital català a obtenir-la. Aquests avanços reforcen el compromís del Dr. Josep Trueta amb l’excel·lència i la cura de la salut de la seva regió.
