Curiositats

El dia de la inauguració del centre, hi va acudir, entre les diferents representacions oficials un «subsecretari» de Madrid. Després es va fer un dinar a «La Flora», a Banyoles. En tornar, el cotxe del subsecretari va tenir un accident, i va menester assistència hospitalària. Les conseqüències van ser més greus del què es pensava i el subsecretari va morir. Es va viure molta tensió al centre, fins que es va conèixer el desafortunat desenllaç. Dies més tard, va arribar un motorista amb un missatge oficial que deia que, a partir d’aquell dia, l’hospital havia de disposar d’una ambulància pròpia a la porta del centre.

El cost mitjà diari d’un pacient, l’any 1957, era de 213 pessetes i el 1962 era de 300 pessetes. Es van necessitar 6.061.752,21 pessetes per pagar a tota la plantilla durant aquell any. El pressupost total de l’hospital era de 12,5 milions de pessetes a l’any.

El divendres 13 d’abril de 1956 es va fer la primera intervenció quirúrgica. Es tractava d’una noia de 16 anys de Banyoles (J.P.O.) amb apendicitis crònica. Hi va haver molta expectació al quiròfan. El cirurgià va ser el Dr. Llobet, ajudat pel practicant Sr. Desoi, la instrumentista va ser la infermera Joaquima Ribot i l’anestesista, el Dr. R. Ros. La intervenció no va presentar cap dificultat i al cap de poc més de mitja hora s’havia acabat amb èxit i gran satisfacció per part de l’equip quirúrgic. La segona es va fer al cap de dos dies, el diumenge 15 d’abril, i va ser d’urgències.

El càlcul aproximat del valor de l’edifici amb totes les seves instal·lacions al cap d’un any de funcionament, el 1957, era de 111 milions de pessetes.

Des de l’any 1970 al 1975, els fills dels treballadors menors de 6 anys tenien regal de Reis subvencionat pel centre. Es donaven en una festa que s’organitzava aquell mateix dia al matí.

L’any 1974 van ser organitzades a Girona les Primeres Jornades Mèdicohospitalàries de la Seguretat Social, coincidint amb la jerarquització del centre. L’organització va anar a càrrec de Josep M. Reguant i Joan Soliguer. La conferència inaugural de les jornades la va realitzar el traumatòleg Dr. Josep Trueta i Raspall.

Després de la jerarquització (anys 70), l’activitat es va incrementar i una de les parts del centre que se’n va ressentir més va ser el dipòsit de cadàvers. Només es disposava d’una càmera frigorífica, amb capacitat per a quatre cadàvers i una única sala de visita pels familiars. Fins que no es va resoldre el tema d’espai i instal·lacions era freqüent trobar alguns difunts en lliteres al passadís d’accés.

El 3 de juny de 1980, una nena de dos anys i mig va patir un greu accident que li va seccionar una mà. Un equip de cirurgians, dirigit pel Dr. Ferran Fonseca, va realitzar una intervenció de dotze hores per reimplantar l’extremitat, una fita pionera a la Residència de la Seguretat Social de Girona. Tot i el seguiment intens, al cap d’uns dies van aparèixer complicacions greus en el retorn venós. Les emissores de ràdio van fer una crida urgent a la població per aconseguir sangoneres, amb el suport també d’altres hospitals. Finalment, l’intent no va tenir èxit i deu dies després es va haver d’amputar definitivament el membre reimplantat.

El 25 d’abril de 1984, es va usar per primer cop la UVI mòbil. Va venir des de l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Equipada amb aparells de respiració artificial i monitors cardíacs, viatjava amb una infermera i un metge. El primer pacient va ser R.L.P, un noi de 21 anys que va patir un greu accident de circulació i necessitava atencions de cirurgia toràcica.

L’1 de juny de 1984, es van prendre, per primera vegada a l’hospital, mesures per limitar el consum de tabac. En aplicació del Decret de la Generalitat de 27 d’octubre de 1983, el gerent J.M. Belil i Palau va enviar unes circulars als serveis on informava de la prohibició de la venda de tabac al recinte de l’hospital i limitava les àrees per poder fumar a: la cafeteria, els dos replans de l’escala del pavelló de govern i els replans de les plantes 3a, 5a, 7a, i 9a de l’escala principal.

El juny de 1985, l’equip de traumatologia de l’hospital, amb els Drs. Fonseca i Bonay al capdavant, va tornar a reimplantar un braç a un soldat que se l’havia amputat en un accident de circulació a l’autopista A7, a l’alçada d’Orriols. Els seu company de servei va perdre la vida en aquell accident.

La primera extracció d’un fetge a l’Hospital de Girona va servir per fer un trasplantament a l’Hospital Doce de Octubre de Madrid. El primer cor donat al nostre hospital es va implantar a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

La tercera setmana de març del 1989, va començar a funcionar la cafeteria de l’hospital, de 400 metres quadrats i unes modernes instal·lacions.

La darrera setmana de març del 1990, es van extraure, per primera vegada en una sola operació, cinc òrgans a un mateix malalt. El cor va ser trasplantat a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, el pàncrees i un ronyó van ser trasplantats a un mateix pacient de l’Hospital Clínic de Barcelona amb insuficiència renal i pancreàtica. El fetge va ser trasplantat en aquest mateix centre a un altre pacient. L’altre ronyó es va trasplantar a la Fundació Puigvert de Barcelona i les còrnies a un pacient de l’Hospital de Girona.

El 24 de desembre de 1992, va ingressar a la planta de neurocirurgia un home d’uns 60 anys que havia estat atropellat per un cotxe a prop d’Olot. Estava indocumentat i tenia aspecte de rodamón. Es va recuperar, però a conseqüència del cop, havia perdut la memòria i presentava una impossibilitat per parlar i per moure la banda dreta del cos, i per tant, per escriure. L’home va ser batejat com a «Nicolás», per ser el sant del dia que el van portar. Després de tres mesos d’ingressat, no podia ser donat d’alta perquè ningú no el va reclamar. Unes fotografies seves als diaris locals buscaven algú que donés informació d’ell. Una senyora que buscava el seu marit i un senyor que buscava el seu pare van anar a veure’l, però no es corresponia amb cap de les persones que cercaven.

L’any 1991, l’hospital va posar en funcionament un nou servei d’atenció al client. Durant els mesos d’estiu, un expert en idiomes es va incorporar per fer de traductor. Els estrangers atesos a l’àrea d’urgències durant aquesta època eren el 5,9% del total. El resultat va ser tant satisfactori que, des d’aquell any, el servei s’instaura cada temporada d’estiu.

El juliol de 1992, es va posar en funcionament una nova experiència. Els usuaris de l’hospital van començar a rebre a casa seva una factura simbòlica, amb l’import de la seva estada al centre. L’únic objectiu era donar a conèixer el cost de la sanitat pública. En aquell moment, el preu d’un dia d’ingrés era de 21.230 pessetes. Es volia ampliar l’experiència als usuaris de les consultes externes i les urgències.

El març de 1993, es va inaugurar, a la tercera planta de l’hospital, una unitat de tractaments ambulatoris per fer ingressos només de dia i tractaments de curta durada. Aquesta unitat disposava de dotze llits.

La primera setmana d’agost de 1993, es van fer 17 extraccions d’òrgans per a donacions. Es va tractar de tres pacients amb edats compreses entre 17 i 65 anys.

El 1994, es va iniciar a l’hospital l’extracció d’ossos per a trasplantaments. Les primeres extraccions anaven destinades a un banc de Barcelona i s’utilitzaven per a diferents patologies. També es va posar en funcionament una campanya als hospitals gironins per potenciar les autodonacions de sang per a les persones que posteriorment havien de ser sotmeses a una intervenció quirúrgica.

L’onze de juny de 1994, 200 persones van participar en una marxa popular per fer promoció d’un «hospital sense fum». L’organització va córrer a càrrec de l’hospital i de l’Associació Espanyola Contra el Càncer. Es va recórrer la distància que hi ha entre el Josep Trueta i l’Hospital de Santa Caterina.

L’estiu del 1994, l’hospital va tancar la novena planta, deixant fora de servei 43 llits, que estaven adjudicats a medicina interna. La disminució de pressió assistencial els mesos d’estiu i la creixent activitat dels hospitals comarcals van permetre aquesta reducció temporal. Ja no caldria usar més aquella planta per a l’assistència de malalts. Una remodelació hi va instal·lar despatxos mèdics i l’àrea d’investigació.

El programa de promoció de l’alletament matern iniciat des del servei de pediatria de l’hospital va acreditar- lo com a Hospital Amic dels Nens per la Unicef, l’any 1997.

El nombre de llits de l’hospital el 2001 era de 403 i es van enregistrar 115.871 estades. Aquesta xifra contrasta amb les dels inicis: l’any 1957, es van enregistrar 25.277 estades i, a l’any 1962, només funcionaven 147 llits i les estades d’aquell any van ser 41.490.

L’any 2003, l’hospital tenia un pressupost de 66,79 milions d’euros. Va pagar 700.000 euros de la factura de la llum i 106.000 euros de factures telefòniques. Es van consumir 144 litres de llet i 7.000 parells de guants diaris i 75.000 comprimits de paracetamol anuals.

La instal·lació elèctrica de l’edifici supera els 100 quilòmetres de llargada, la telefonia i la xarxa informàtica, els 30 quilòmetres i les canonades d’aigua fan més de 20 quilòmetres de llargada. Els ascensors centrals recorren més de 50 quilòmetres al llarg de les 24 hores d’un dia laborable.

El març del 2005, l’OMS va atorgar a l’Hospital de Girona Dr. J. Trueta el títol d’«hospital promotor de la salut». Aquesta distinció reconeix les accions destinades a promoure la salut dels pacients, del personal i de la comunitat on estan situats els hospitals i només la tenen quatre centres en tot l’estat espanyol. Els programes d’aquest hospital que han avalat la distinció són: la promoció de la salut i autocura del pacient diabètic, el programa d’educació sanitària adreçat als afectats per la malaltia vascular cerebral, el programa d’alletament matern, la consulta d’infermeria destinada als malalts ostomitzats, el programa de deshabituació tabàquica i el de continuïtat de cures amb l’atenció primària per als pacients ingressats.

L’any 2005, l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta és l’hospital de referència de les comarques gironines i forma part de l’Institut Català de la Salut (el proveïdor públic de serveis sanitaris més gran de Catalunya, amb 8 hospitals, més de 450 unitats de serveis d’atenció primària i més de 32.000 professionals) i de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP).